
Aquest migdia, quan he sentit les paraules que Felip Puig va adreçar ahir al president José Montilla, m'he quedat atònit. Crec que són paraules gratuïtes fetes sense pensar en les conseqüencies que pot provocar en els nous aprenents de la nostra llengüa.
Molta gent no parla el català per vergonya a fer-ho malament i declaracions d'aquest tipus fan un flac favor a aconseguir que els nous immigrants i, els que van venir ja fa uns anys com el senyor Montilla, s'adrecin en català sense cap tipus de complexe.
Crec que el coneixement del català no s'ha de mesurar per com es destrossa la llengua, sinó per la voluntat de parlar-lo. La qualitat de l'idioma ja vindrà amb el temps, però, per això, el catalanoparlants tenim l'obligació d'ajudar a aquelles persones que volen parlar la nostra llengua encara que no la dominin perfectament. I això ho podem fer amb mesures com no canviar d'idioma encara que ens parlin en un català macarrònic o s'excusin amb el fet que que entenen el català però no el parlen. És aquí on podem exercir un ensenyament actiu de la nostra llengua, en el dia a dia i en les situacions quotidianes, encara que a vegades costi, i jo sóc el primer que admeto que en certes situacions ho faig.
Amb tot, iniciatives com el Manifest de la Plataforma per la Llengua i signada per 23 associacions d'immigrants a favor d'un català que cohesioni, i, iniciatives com el Voluntariat per la Llengua, fan ser optimistes pel que fa al futur de la nostra llengua.
2 comentaris:
Hola Xavi, em consta que l'Alfons t'ha fet arribar una carta on en Felip Puig demana disculpes per uns comentaris fets en un programa d'humor i que s'han donat més importància de la que tenia. Si bé comparteixo la teva opinió de que cal ser acurat amb allò que s'expressa per no desmotivar ningú, també és cert que si al funcionariat d'un país se li exigeix un cert nivell de l'idioma, per què no se li ha d'exigir al President?
Ara imagineu-vos com es prendrien a Madrid (premsa, ràdios, comentaristes, ...) que el Presidente del Gobierno no parlés bé el castellà. No crec que ho toleressin. De totes formes no crec que mai poguem veure com a Presidente una persona que no tingui el castellà com a llengua mare. I això altra vegada ens diferencia.
Salutacions,
Marc Costa
Com a resposta al meu comentari sobre les declaracions del Felip Puig, l'Alfons Escoda m'ha fet arribar unes paraules de disculpa del Felip Puig que crec que. Crec que també és de rebut sentir les seves paraules i els seus arguments i a continuació us adjunto un extracte de les paraules que m'ha adreçat:
Felip Puig:
"En primer lloc t'agraeixo la teva sinceritat i la teva crítica, de tot cor.
T'haig de dir que lamento l'enrenou que han causat unes declaracions DESAFORTUNADES meves, en un programa d'humor, i en les que vaig expressar massa tranquil·lament el meu sentiment, sense valorar-ne les conseqüències. Ja me n'he disculpat en un programa de ràdio (Bassas) ahir mateix, i aquest matí a Ràdio 4.
Val a dir que, més enllà de la rivalitat política, sempre he valorat molt positivament els valors de la cohesió de Catalunya que fan possible que una persona vinguda de fora, que un català d'adopció i de convicció, no de naixement, acabi essent president del nostre país.
Dit això, també penso que el president del meu país és el primer servidor públic de Catalunya, i si als més de 300.000 servidors públics (funcionaris i demés treballadors de les administracions i empreses públiques) se'ls exigeix un determinat nivell de català, la màxima autoritat del país hauria de predicar amb l'exemple, i intentar que en el Parlament de Catalunya el seu esforç i la seva autoexigència el portés a parlar amb un mínim nivell de correcció la nostra llengua, la llengua pròpia del país. Això no és així avui.
Se m'ocorren molts exemples de presidents i autoritats de països on, malgrat la condició d'immigrant o nascut fora del país, és impensable que passi el que es dóna a casa nostra. Potser és políticament incorrecte, però no es tracta d'un diputat més, es tracta de la primera autoritat d'un país."
Publica un comentari a l'entrada